“La mort és mestra de vida: tal com visquis, moriràs”

26/10/2017

Frank Ostaseski, acompanya persones malaltes en el seu trànsit de mort. Tinc 66 anys. Vaig néixer a Soc mestre de meditació zen, dedicat a les cures pal·liatives des de fa 35 anys. Estic casat i tinc quatre fills i una neta. Política? Confio en l’ésser humà. Soc budista.

Quants moribunds ha ajudat en la seva mort?
Més d’un miler en aquests últims 35 anys.

És una vocació?
Jo tenia 17 anys i la meva mare va morir. Un parell d’anys després, va morir el meu pare. De malaltia. Ho vaig passar molt malament, però aquell dolor es va convertir en un regal.

Quin regal?
Vaig voler acostar-me a la mort, ajudar el que mor. I ho vaig fer, i continuo fent-ho, i això m’aporta la plenitud en què visc.

Mort i plenitud... Contradictori, no?
És el més congruent del món. La mort és mestra! Res no ensenya més que la mort. Els malalts terminals que vaig acompanyar em van ensenyar com ajudar-ne d’altres.

Com es va acostar als malalts?
Amb el cor, amb presència, escolta, afecte. Als meus vint-i-pocs anys vaig descobrir el budisme zen i la meditació... I vaig sentir que allò podia ser útil per ajudar.

Llegir l'entrevista completa a La Contra de La Vanguardia: “La mort és mestra de vida: tal com visquis, moriràs”