Crear una pedagogia del suïcidi

“Val la pena parlar del suïcidi perquè, si no, tanquem la nostra mirada a un fet molt més freqüent del que ens pensem”, afirma Cecília Borràs, presidenta de DSAS, associació nascuda el 2012 arran que la Cecília perdés al seu fill Miquel per suïcidi.

Després de buscar on explicar la seva història, es va trobar que, de les més de 500 associacions de Barcelona, no hi havia cap per a supervivents, per a persones que han viscut la mort per suïcidi d'un ésser estimat. Així, amb el suport de la doctora Carmen Tejedor, de l'Hospital de Sant Pau, va fundar l'organització amb l'objectiu de visibilitzar un problema que afecta a gran part de la població: "Ja el mateix nom de l'associació té com a fi que les persones pronunciïn la paraula suïcidi. Per res serveix ocultar-lo".

Després de tres anys, des de DSAS continuen treballant per fer visibles als supervivents i evitar que el suïcidi segueixi sent un tabú: "En aquest temps hem aconseguit atendre més de 700 persones, supervivents; no parem de rebre trucades i e-mails d'agraïment de persones que no tenien a on anar a explicar la seva història", destaca Borràs.

TALLERS DE FORMACIÓ. "Realitzem tallers periòdicament en els quals tractem el suïcidi i com podem viure les seves conseqüències", relata Cecília Borràs. Són tallers oberts al públic en els quals coincideixen tant supervivents com a personal sanitari i educatiu, a més de qualsevol ciutadà interessat: "Vam arribar a un grup molt heterogeni de persones que tenien voluntat per conèixer com fer front a les conseqüències de viure la mort per un suïcidi. Al taller els participants comparteixen les seves experiències i aquells que acudeixen per primera vegada poden fer les preguntes que desitgin".

En el 2013 es va iniciar el primer taller a l'Espai de Suport de Nou Barris de Serveis Funeraris de Barcelona-Grup Mémora i ara se’n fan tres a l’any i prenen part uns 20 participants durant una hora. Per a la presidenta de DSAS ha estat una experiència molt positiva: "A l'estar obert a tot tipus de públics, realment t'adones dels prejudicis que hi ha al voltant del tema; però el taller serveix per trencar-los".

SANAR AMB PARAULES. El suïcidi ha estat un tema recurrent en la història de la literatura i el cinema; però, habitualment, s'ha projectat una imatge propera a l'ideal romàntic en el qual suïcidar-se significa alliberament; interpretació que per a DSAS dista molt de la realitat: "Quan es tracta el tema en les arts no es fa de la manera més adequada. Especialment, quan es representa la imatge de la persona escrivint la seva carta de comiat de manera lúcida. Això és fals, perquè afecta a una minoria: tan sols entre un 10% i un 15% de les víctimes deixen un missatge d'adéu". Lluny de la recerca de la llibertat, les persones que prenen aquesta tràgica decisió ho fan després d'haver arribat a una situació límit i no trobar consol en el seu entorn. Trencant amb els tòpics: són persones normals que no es corresponen l'imaginari col·lectiu d'éssers aliens a la societat: "Encara se'ls considera com a persones marginals, al límit de la vida, amb molta desestructuració, i no és cert", apunta Borràs.

Aquest fet fa que habitualment en les converses quotidianes es tregui importància a frases que poden correspondre a persones que puguin estar plantejant-se el suïcidi: "Cal fer pedagogia sobre el risc de suïcidi. Aquest pensament, que qui ho fa no ho diu, és fals. Frases com: 'Estic fart d'aquesta vida, és millor estar mort' no són una tonteria, sinó que hi ha alguna cosa darrere ... i s'ha de lluitar contra això acompanyant a aquestes persones, apropant-se a elles i escoltant-les", assenyala la presidenta de DSAS.

PREVENIR. Lluny tractaments cars que puguin tenir altres malalties, el suïcidi es pot combatre de la forma més elemental. "La seva prevenció és possible gràcies a una eina senzilla, barata i a l’abast de tots: la paraula". L'associació advoca per iniciatives com el taller per obrir una via pedagògica sobre una problemàtica abandonada pels mitjans: "Al meu entendre, hauria d'haver campanyes sobre el suïcidi a nivell de les del càncer o el sida".

L'associació continuarà lluitant per una causa silenciada, però que concerneix a tots. Cecília desitja que “iniciatives com la nostra sorgeixin en altres llocs d'Espanya perquè nosaltres no arribem a tots els llocs". De moment, el proper taller de l'DSAS ja està en preparació.

DADES PREOCUPANTS

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera el suïcidi un assumpte públic: segons dades de l'organització, cada 40 segons algú es treu la vida al món. Cada any es suïciden gairebé un milió de persones, el que suposa una taxa de mortalitat global de 16 per 100.000, o una mort cada 40 segons. En els últims 45 anys les taxes de suïcidi han augmentat mundialment en un 60%. El suïcidi és una de les tres primeres causes de mort entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països. S'estima que, a nivell mundial, el suïcidi va suposar el 1,8% de la càrrega global de mortalitat el 1998, i que el 2020 representarà el 2,4% als països amb economies de mercat i en els antics països socialistes. Encara que tradicionalment les majors taxes de suïcidi s'han registrat entre els homes d'edat avançada, les taxes entre els joves han anat en augment fins al punt que ara aquests són el grup de major risc en un terç dels països.

Tal com apunta Cecília Borràs, "el perill de patir un trastorn mental s'està elevant, i aquest és un dels factors de risc". La manca de vida en comunitat, acompanyada per la competitivitat de la societat, genera que en ocasions no es pugui prevenir la tragèdia. En el món actual, el progrés tecnològic s'ha vist acompanyat d'un exacerbat individualisme; això ha causat que cada vegada més persones es vegin desemparades”.

Resum del taller "El dol per suïcidi" amb Cecília Borràs a l'Espai de Suport

Ficheros adjuntos: