Acceptació, acomodació i fer amable la vida a les persones que envolten el malalt, les actituds davant la pèrdua de la salut

27/03/2017

Més de 320 professionals han assistit a la I Jornada de Reflexió sobre les nostres pèrdues com a part de la vida el 21 de març, organitzada conjuntament per Mémora, Quirónsalud i Fundación Salud y Persona, i en què s’ha tractat i debatut com afrontar una malaltia des de la vessant social, ètica i professional. L’acte, que ha tingut lloc a l’Auditori de Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, ha comptat amb la presència de professionals vinculats amb l’esfera de la salut, com infermeres, treballadors socials, metges, psicòlegs, fisioterapeutes, educadors, mestres i representants d’entitats de pacients.

Xusa Serra, infermera especialitzada en l’acompanyament de processos de dol, ha manifestat que “avui en dia hi ha una obsessió per mantenir la joventut i la vitalitat i no es pensa en la finitud, tot i que les pèrdues ens demostren que res del que tenim és perdurable”. Aquesta premissa s’imposa en el nens i “9 de cada 10 infants no poden participar en la malaltia de les persones que estimen ni acomiadar-se d’elles quan moren” tot i que els nens estan contínuament exposats a la mort, i especialment a morts violentes, a través de la televisió, els videojocs, els vídeos a les xarxes socials, etc. Aquesta mateix tabú envers el final de vida, també el pateixen els professionals ja que “prop d’un 93% manifesta tenir dificultats per estar al costat d’una persona malalta i encara més, si està en un procés final de vida”. Per treballar aquestes angoixes cal potenciar la intel·ligència emocional.

Serra també ha posat de manifest la manca de “l’art del cuidar”; ara hi ha grans avenços en investigació i tractaments però les famílies són orfes del coneixement de les cures. Què necessita la persona malalta? Sentir-se acompanyada, escoltada, sense judicis de valor i que les seves necessitats i expectatives siguin respectades, no imposades.

La seva intervenció ha finalitzat amb el visionat d’un documental amb l’Olga com a protagonista. L’Olga pateix càncer de mama i ens ha aportat missatges d’una autèntica lluitadora: “ningú accepta haver de marxar perquè tens encara moltes coses per fer” o “estimo tant la vida que no entra en els meus plans morir-me”.

El filòsof Francesc Torralba ha desvetllat que “l’acceptació davant un nou episodi vital, l’acomodació a la nova situació i el fer amable la vida dels qui envolten a la persona malalta” són les actituds clau per afrontar la pèrdua de salut. Si qui perd la salut és algú de l’entorn, és recomanable donar-li mecanismes d’alliberament, suport incondicional i aprendre d’ell, de com ho supera o com s’enfronta a la malaltia. Quan es perd la salut s’altera el nostre dia a dia, caiem en un caos que cal endreçar i establir un nou cosmos i sense dubte, s’experimenta el sentiment de vulnerabilitat.

Torralba ha destacat que “és important lluitar contra la melangia i el ressentiment i intentar extreure el màxim profit del que tenim”. La melangia és recordar allò que tenia en un passat i ara ja no es té i si la persona malalta s’aferra a això resulta impossible acomodar-se al present. A més a més, si es compara amb els altres, entra en joc el ressentiment.

Per acabar, Begoña Román, presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, ha posat de manifest que “els professionals senten una sobre exigència per part dels pacients marcada per les altes expectatives de curació” ja que “si falles és culpa teva” perquè una malaltia o la mort és vista com un fracàs professional. És positiu que el professional empatitzi amb el pacient però sempre controlant els seus límits per evitar patir la denominada ‘fatiga per comprensió’. Román ha destacat una cita i ha recomanat a tots els assistents que la memoritzin: “un no pot donar el que no té. I un no té el que no li ha estat donat”.

Román també ha reflexionat sobre el fet que les pèrdues, l’envelliment, la malaltia i la mort sempre han estat part del procés vital de la humanitat, l’única novetat actualment és que “vivim en una societat que pensa que podem amb tot i caldria reconciliar-nos amb la mort com a part de la vida”. A més a més, el que sembla un nou escenari també és deu al fet que ara el pacient ja no és passiu. Es passa d’un paradigma biomèdic a un psicosocial on entren en joc la psicologia i el context i on “l’èxit recau en l’equilibri entre dependència i autonomia”.  

La Jornada ha finalitzat amb la intervenció de la directora de processos assistencials i cures de l’Hospital Universitari Sagrat Cor i Clínica del Vallès – Grup Quirón, Anna Cruz, i el director de desenvolupament corporatiu de Serveis Funeraris de Barcelona – Mémora, Josep Paris, que han presentat els projectes que duen a terme ambdues companyies.