Suïcidi en els professionals de infermeria

02/01/2017

Has escoltat parlar sobre el suïcidi en els professionals d'infermeria? Meritxell Sastre Rus, professora Titular E.U.I Gimbernat, entrevista al seu company Javier Montes, infermer de Salut Mental i docent, que es troba en aquests moments en les últimes fases del desenvolupament de la tesi doctoral.

Les infermeres es suïciden?
Sí, les infermeres se suïciden. Les infermeres tenim taxes de mortalitat menors que la població general però això no passa així quan parlem del suïcidi. Tenir cura dels altres no ens fa invulnerables o immunes, desgraciadament. El suïcidi pateix l'estigma del silenci però hi és i no para de créixer, sobretot i encara que sembli paradoxal, als països més industrialitzats i amb majors cotes de benestar.

És major el risc en aquests professionals de la salut?
Precisament, la meva tesi part de l'evidència que els professionals de la salut, en general, i les infermeres, en particular, tenen taxes de suïcidis més altes. La revisió de la literatura científica sobre el tema així ho demostra. La primera dificultat que trobem és que no tots els països registren la professió de la persona que se suïcida però en els que sí que ho fan la nostra professió és de les que encapçalen aquest sinistre rànquing. A partir, d'aquesta constatació, és quan he analitzat els motius que poden influir en que hi hagi aquestes diferències.

En quines zones i que tipus d'infermeres?
Si la pregunta és si hi ha serveis amb més risc de suïcidi per a les infermeres que altres, no hi ha unanimitat entre els que l'han estudiat. Inicialment, es partia de la teoria que aquelles infermeres més en contacte amb la mort, o el sofriment dels seus pacients es suïcidarien més però no és així. Una altra teoria aventurava que aquelles que treballessin en serveis amb molta pressió assistencial serien candidates a patir un major risc suïcida. Tampoc sembla ser així. Les dades són contradictòries i no és possible afirmar que hi ha unitats o serveis que predisposen a les seves treballadores a conductes suïcides. El que hem trobat és que hi ha més factors que hi intervenen.

Quines més variables entren en joc?
En l'àmbit laboral més que el servei concret juga un paper molt important l'ambient laboral. Treballar en condicions estressants però que es reconegui la teva feina, que tinguis autonomia en la presa de decisions, etc. et protegeix d'un estrès laboral crònic o burnout que sí que influeix en un major risc suïcida. El suïcidi d'una infermera no és més que el resultat d'una sèrie de vulnerabilitats individuals (sobretot trastorns mentals) que s'uneixen a estressors en el lloc de treball i en el seu ambient social i emocional. Si totes aquestes variables s'uneixen poden donar lloc que es passi d'una ideació suïcida a una conducta suïcida.

Has detectat més factors de risc?
En la meva tesi hem analitzat el paper de certes variables emocionals com l'autoestima, la resiliència o constructes psicològics com el locus de control. En poques paraules, les persones amb més autoestima i més capacitat de resistència davant les adversitats de la vida presenten menor risc suïcida. D'altra banda, també he inclòs l'estudi de variables com l'hàbit tabàquic que la literatura especialitzada s'associa al risc suïcida. A la mostra analitzada en la meva tesi, es repeteix el tabaquisme com una variable que augmenta el risc.

Som totes subjectes potencialment en risc?
Tota persona pot trobar-se en una situació vital en què sospesi el suïcidi com una de les opcions possibles. La ideació suïcida és més comú del que ens pensem però han d'existir altres factors perquè passem de la idea al fet concret de suïcidar-nos.

Podem fer alguna cosa per evitar-ho?
L'objectiu d'aquesta tesi és que pugui servir d'alguna manera per a la implementació de polítiques de prevenció. Actualment, a Espanya moren més persones per suïcidi que per accidents de trànsit però la percepció social d'alarma no és la mateixa per al suïcidi que per als accidents de trànsit. És precisament, el que hem de canviar de tal manera que es prioritzin els programes de prevenció tant a nivell laboral com en diferents àmbits de la societat. En aquesta tesi, alhora que he estudiat el risc de suïcidi en infermeres, també he analitzat el risc en els estudiants d'infermeria ja que el suïcidi s'acarnissa especialment en la gent jove. El meu objectiu no és només que pugui aportar beneficis a les infermeres sinó també als estudiants als quals imparteixo docència.

Conclusió:

El suïcidi és un problema de salut pública de primer ordre. És l'única causa de mort prematura que no aconseguim fer descendir. Les polítiques de prevenció s'haurien de centrar en detectar les persones o col·lectius més vulnerables. A nivell d'infermeria, millorar les condicions laborals i facilitar la conciliació laboral i familiar seria un primer pas endavant. Sense oblidar que ja comptem des de la professió amb programes com el "Programa Retorn" que permeten el tractament de professionals amb problemes de salut mental i addiccions, dos dels factors més relacionats amb les conductes suïcides.

Aquesta entrevista pertany al Bloc Nuestra Enfermería, la trobareu en aquest enllaç: www.nuestraenfermeria.es/suicidio-profesionales-enfermeria