Notícies

"AFRONTAR LA MORT ÉS UN EXCERCICI DE CREIXEMENT PERSONAL"

26/07/2015

Empatia, acompanyament, innovació, transparència, confiança, honestedat, respecte… són algunes de les paraules clau que dinamitzen el treball diari d’aquestes dues dones; paraules vinculades a un projecte pioner que va obrir les seves portes ara fa un any i mig a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona).

Fernanda Sánchez i Mar Diéguez comparteixen, en aquest segon Espai de Suport creat per Grup Mémora a Catalunya, “colze a colze, treball en comú. I amb una voluntat molt clara: estar al costat de les persones i les seves famílies durant el procés final de vida i de dol; i això ho fem abans, durant i després de la mort”, apunta Fernanda Sánchez, que recorda que els serveis són gratuïts i que “un dels nostres objectius és donarnos a conèixer a poc a poc en el teixit associatiu de l’Hospitalet, molt ric en aquest sentit”.

–¿Concretament, qui recorre a l’Espai de Suport?
–Mar Diéguez: Com acaba de referir Fernanda, a aquest procés anterior a la mort, aquest abans, hi arriben persones aproximadament a partir dels 65 anys, que la majoria de vegades acostumen a ser dones, moltes d’elles cuidadores que es troben en un procés final de vida. En el després, en canvi, la gent que hi accedeix és d’un perfil més variat. Com el fill a qui se li ha mort el pare, la dona que ha perdut un fill en l’embaràs i ve amb un dol gestacional, o la senyora que que es queda viuda.

–Observo que a vegades s’eludeix en el llenguatge la paraula mort. ¿Per què?
–Fernanda Sánchez: Malgrat que és un tabú, hem de poder parlar-ne, poder acostar-nos-hi amb normalitat.
–M. D.: Aproximar-se a la mort i saber afrontar-la és un exercici important de creixement personal. Aquí contribuïm a plantejar un escenari, parlant de la mort a tots els nivells –personal, familiar i comunitari– i ajudant a canalitzar aquelles pors tan humanes de no assumir conscientment el que és evident: el final, la mort.
–¿De quina manera aquest servei intenta anar més enllà?
–F. S.: Procurem aportar valors primordials com el de l’empatia. Però, des d’aquí, des d’aquest Espai de Suport, no abordem només el dol; també portem a terme tota una gestió del coneixement sobre el procés final de vida. Per això mateix oferim, gratuïtament, xerrades i tallers. Sobre aquests, n’hi ha hagut un de risoteràpia del qual la gent va sortir encantada, dos d’artteràpia, etcètera.
–M. D.: A les xerrades tractem temes variats, des de l’envelliment saludable (com les activitats físiques saludables, la prevenció de riscos i caigudes, l’alimentació...) fins a una qüestió sempre difícil com la del suïcidi, tan silenciada, i de la qual hauríem de parlar molt més.
–F. S.: Una altra de les xerrades és sobre la relació entre avis i néts, fonamental en aquesta societat, però que sempre requereix una reflexió. Aquí estem oberts a tota classe de públic, no importa l’edat. També tractem aspectes com la protecció legal. Per exemple, t’arriba una dona i et diu: “Jo em moriré, però vull que se’m respecti, això i això”. És a dir, els guiem, ja que deixar per després aspectes tan rellevants comporta inconvenients. La veritat és que aquesta és una feina tan apassionant en el servei a les persones que t’omple d’emoció.
–M. D.: A part de recolzar i assessorar en el procés de final de vida oferint tallers, xerrades especialitzades, informació sobre contractació de productes i serveis funeraris, tenim els grups de suport i acompanyament al dol, dels quals, ara, n’hi ha dos en funcionament.

–¿Com és el vincle amb les entitats de gent gran?
–M. D.: Molt pròxim; aquí tenim relació amb els anomenats dispositius comunitaris: grups de persones grans, organitzacions culturals i socials, residències, etcètera. I aviat seran les farmàcies. I en un futur, les escoles. La idea no és altra que la d’arribar a tota la comunitat, expandirnos en xarxa.
–F. S.: Perquè es conegui aquest recurs social a la ciutat, pioner, i que no fa cap altra funerària, Grup Mémora pretén ser un referent comunitari, social, en el suport al final de la vida... i no només aquell lloc on, a través de l’entitat, s’enterra els difunts. Hi estem treballant.

–Crec que també es distingeixen per tenir altres activitats, obertes a la comunitat, ¿oi?
–F. S.: Sí, i el teixit associatiu de la ciutat de l’Hospitalet ens ho comença a reconèixer. Hem fet concerts de gospel i d’òpera, altres de música clàssica… Han sigut un èxit. Un d’ells el vam haver de fer al Teatre Joventut perquè al Casino, aquí a prop, on vam organitzar els primers, no hi cabien les 600 persones que van voler veure el concert. Una altra acció, pensem que innovadora, ha sigut la d’ajudar a crear un mural grafit, el Mural’H, situat al pont de l’avinguda d’Isabel la Catòlica. L’entorn ha passat de ser fosc a convertir-se en un espai viu, d’avui, amb ànima. Això és part de la nostra missió.
–M. D.: Que se’ns visualitzi com a empresa amable, compromesa amb les persones i la societat. I aquest acostament parteix d’una aproximació als ciutadans i un plantejament de treball en xarxa.
–F. S.: Sí, en xarxa és la millor manera de poder encaixar en la societat, de sumar. De fer una cosa... completament diferent. Una cosa diferent, elaborada i construïda a consciència, colze a colze. Com va dir en el seu moment l’arquitecte alemany Mies van der Rohe al ser preguntat pel seu treball: “Déu és en els detalls”. La clau, l’essència, l’ànima d’un comportament com el que testifiquen Mar, Fernanda i la gent de l’equip que les ajuda a exercir la seva tasca, se sustenta en aquests detalls, en les coses concretes sobre el procés final de vida. Per aconseguir-ho, no es tracta només de ser servicials i amables i bona gent, cal implicar-s’hi al 100%. “Teixir cada dia... humanament”.