Notícies

Un taller sobre el dol per pèrdua de salut

05/05/2016

Ningú està preparat per a la pèrdua de facultats. Per desgràcia, en ocasions l’arribada d’una malaltia capgira el món conegut que la persona afectada havia viscut fins al moment, i haurà de començar una adaptació que requereix temps i ajuda. Per aportar el seu granet de sorra a les problemàtiques dels ciutadans, Grup Mémora ofereix en els seus Espais de Suport un taller sobre el dol davant de la pèrdua de salut.

La ponent és Lola Cabrera, psicòloga amb una llarga trajectòria en l’acompanyament al dol, que coneix de prop les conseqüències que comporta l’aparició d’una malaltia: “És un nou estat que suposa algun tipus de limitació en les activitats de la vida quotidiana durant un període de temps més o menys extens. Quan parlem de malalties cròniques o malalties greus avançades trobem traves que es donen en diferents àmbits de la nostra vida i que, a més a més, es mantindran i/o agreujaran amb el pas del temps”.

EL REPTE. Sens dubte, es tracta d’una nova situació que condicionarà la vida de l’afectat. Acceptar la malaltia també suposarà un repte: “Tot allò que perdem com a conseqüència de la malaltia, sigui la capacitat de moviment, l’agilitat, la visió o qualsevol aspecte de la salut, provoca un desequilibri emocional al qual cada persona s’enfronta d’una manera única”, apunta Lola Cabrera. És freqüent quedar-se només en l’arrel del problema, i pensar que l’única conseqüència per al pacient serà la pèrdua de salut, no obstant, sempre hi ha danys col·laterals: “A la malaltia s’hi aniran afegint pèrdues de vida social, de vida laboral, d’activitats de la vida quotidiana i fins i tot d’identitat, i això comportarà sentiments de soledat, d’incomprensió, d’incapacitat, d’inseguretat, de baixa autoestima... I igual que la salut física han de ser atesos de la mateixa manera”, sentencia Lola Cabrera.

La vida continua, i aquells que pateixen una malaltia hauran d’adaptarse a la seva nova condició. Per aquest motiu, és vital superar el dol: “Arribar a acceptar la malaltia suposa transitar per una sèrie d’etapes que van generalment des de la negació de la realitat, «no pot ser», passant per un remolí d’emocions com la ràbia, «per què a mi», la por, «com serà la meva vida ara», la tristesa, «ja no serà com abans», fins a arribar a l’acceptació. Els que arriben a la culminació d’aquestes etapes arriben a acceptar la realitat que els toca viure, assumint la seva responsabilitat per realitzar canvis i adaptant els seus projectes i il·lusions a la nova realitat o, bé, creant-ne uns altres de nous que els permetin seguir endavant”, explica Lola Cabrera.