Actualitat

El 37% dels cuidadors domiciliaris no senten reconeguda la seva feina

30/01/2018

Més de 200 persones van assistir ahir a la jornada “Els cuidadors professionals domiciliaris de gent gran”, organitzada per Mémora a la Facultat de Ciències de la Comunicació i Relacions Institucionals Blanquerna de la Universitat Ramon Llull amb la col·laboració de la mateixa universitat, la Fundació Mémora i la Fundació Salud y Persona. Durant l’acte, adreçat tant a cuidadors i persones que tenen cura de persones grans com a aquells professionals interessats en aprofundir en la realitat d’aquest col·lectiu, s’ha presentat l’estudi “Els cuidadors professionals domiciliaris de la gent gran a la ciutat de Barcelona”, realitzat a 100 cuidadors domiciliaris a la ciutat comtal, tant del sector públic com privat.

L’estudi manifesta que el perfil més recurrent de la persona cuidadora correspon a una dona, d’entre 40 i 49 anys, de nacionalitat espanyola, amb uns estudis de formació professional, amb 4 anys d’experiència en el món laboral i amb necessitat de trobar una sortida laboral. Així mateix, normalment es desconeix la tasca dels cuidadors en la seva totalitat i fins i tot, l’estudi afirma que al voltant d’un 37% dels que s’hi dediquen no senten un reconeixement social de la seva feina. Aquesta xifra s’incrementa fins el 80% pel que fa al reconeixement econòmic. Guillem Martí, sociòleg i un dels autors de l'estudi, destaca que “més enllà de les tasques més feixugues, els cuidadors també destaquen de la seva feina tasques gratificants com els sentiments de realització, satisfacció personal pel que es dona i afecte i agraïment que reben per part de la persona cuidada”.

A partir de les conclusions obtingudes en aquest treball s’ha creat la guia “Bon tracte, ètica del cuidador domiciliari professional” i que també s’ha donat a conèixer durant la jornada. Francesc Torralba, professor i director de la Càtedra Ethos d’ètica aplicada de la Universitat Ramon Llull de Barcelona i membre del Consell Assessor de la Fundació Mémora, explica que, “aquesta guia no només està orientada a conèixer les necessitats de les persones grans que requereixen l’atenció d’un professional, sinó també dels propis cuidadors, una figura amb poc reconeixement social tenint en compte la feina que desenvolupen dia rere dia”. Més enllà d’encarregar-se de la higiene, la alimentació, la neteja de la llar, les tasques d’infermeria i de mobilitat (passeig i trasllats), és molt important donar suport psicològic i emocional, convertint-se així en el “motivador” de la persona cuidada.

La manca de recursos oficials i formació va ser una reivindicació tant dels ponents com dels assistents. Fruit de les necessitats detectades en el estudi presentat, un grup impulsat per Mémora treballarà per definir les eines formatives més adequades per als cuidadors professionals i aconseguir posar en marxa un programa formatiu, que incideixi fonamentalment en els aspectes emocionals i en el benestar del propi cuidador.