Àrea Professional

Portada

  • Gestió emocional per comunicar males notícies

    Estrenada el 2015, Inside Out és una pel·lícula de Pixar que va aconseguir l’Oscar a la Millor Pel·lícula d’Animació, amb una gran aclamació tant en el públic com en la crítica. El film va començar a desenvolupar-se el 2009 després que el seu director, Pete Docter va començar a veure canvis en la personalitat de la seva filla. Per al guió va consultar nombrosos psicòlegs i neuròlegs, entre els quals destaca Dacher Keltner de la Universitat de Califòrnia a Berkeley, que el va ajudar a revisar la història i emfatitzar en el text que les emocions humanes es reflecteixen en les relacions interpersonals. En la pel·lícula, la protagonista, Riley, experimenta tot tipus de sentiments inclosa la tristesa, i ha d’aprendre a conviure-hi. Inside Out és el reflex d’un canvi social i educacional, en el qual la gestió emocional es converteix en un element clau per obtenir societats més empàtiques i amb un grau més alt de comunicació.

    Mémora, en el seu compromís amb la societat, fa pedagogia en tot tipus de temes de salut amb els seus tallers. En els seus Espais de Suport ha organitzat xerrades sobre la gestió de les pròpies emocions per part dels professionals que han de donar males notícies. El conferenciant d’aquestes xerrades és Toni Bardera, professor de comunicació i habilitats socials, especialitzat en formació laboral de l’àmbit assistencial i sanitari. “La formació emocional és imprescindible per als professionals de la salut. No només han d’aprendre a donar males notícies, sinó que han de preocupar-se d’ells mateixos, per poder seguir una bona estratègia. Quan un professional no té una bona comunicació, no és perquè li costi gestionar les emocions del pacient, sinó les pròpies”, afirma Bardera.

    Comptar amb una bona educació emocional és sinònim de tranquil·litat vital. No és possible aprendre a parlar a l’altre si no conversem primer amb nosaltres mateixos. Segons Bardera, “és habitual que hi hagi casos de professionals que senten un gran malestar al comunicar una defunció a la família o un procés terminal al pacient. Però aquest sentiment no significa que sigui un mal professional ni que ho estigui fent malament, simplement és una persona empàtica, davant d’un ésser humà, i en aquest procés assertiu, se sent a disgust al donar la notícia i vol que el temps passi ràpid”.

    RESPONSABILITAT. La xerrada de Toni Bardera tracta d’explorar els secrets de les emocions humanes mitjançant tècniques de control. Aquesta formació en professionals de la salut és important, perquè tenen una gran responsabilitat social. “El meu objectiu amb el curs és que siguin conscients que no hi ha eines d’autoanàlisi perfectes en un organisme tan imperfecte com el nostre. Per tant, les emocions no sempre són orientatives per saber si s’està fent bé o malament. Es pot comunicar bé i estar incòmode, i es pot comunicar malament i sentir-se bé”, expressa Bardera. 

    Una vegada s’aconsegueix un bon domini de les emocions pròpies és més senzill adaptar-se a les necessitats de l’altre. Això sí, mai serà el mateix dir-li a un pacient que entra en un procés terminal, que explicar a una persona el motiu pel qual el seu ser estimat ha entrat a urgències. “Els familiars necessiten que se’ls expliqui tot el procés. Volen saber tots els detalls per posar-se al dia i és important contestar a les seves preguntes. Per la seva part, el pacient necessita la informació clarificada i serà ell qui decideixi fins on vol escoltar, malgrat que la família no hi estigui d’acord”, opina l’expert.

    EDUCACIÓ. Molts professionals han hagut de buscar-se fórmules i estratègies pròpies per afrontar la comunicació de males notícies en l’àmbit de la salut. Una falta de recursos educatius que pot generar que s’arrossegui el problema en el temps. “Si no es tracten les emocions, no t’acostumaràs mai a l’estrès de comunicar males notícies. Encara que hi ha professionals que s’impermeabilitzen, d’altres, com més temps fa que ho fan, pitjor s’ho passen, i pateixen un procés d’hiperreacció, per falta d’eines”, explica Bardera, que creu que si es treballessin prou les emocions no existirien tants formadors en la matèria. Un problema que es pot solucionar d’arrel. L’educació és clau: “Aquestes carències són fruit de la poca presència de l’educació emocional, no només a les facultats, també a les escoles. Hem de donar recursos de gestió emocional a les generacions actuals”, conclou Bardera.