Àrea Professional

Formació, l'assignatura pendent en la Planificació de Decisions Anticipades

23/02/2017

Més de 200 professionals sanitaris de tota Espanya es van reunir el passat dijous 16 de febrer en una jornada organitzada per la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, la Fundació Grífols i Mémora, a l'Institut Català d'Oncologia (Barcelona), per abordar un tema d'actualitat: la Planificació de Decisions Anticipades (PDA). D'actualitat sí, amb poca formació i informació, també.

La jornada va comptar amb grans professionals, entre ells destacar al Dr. Xavier Gómez-Batiste, director de 'Qualy', centre col·laborador dels programes de cures pal·liatives a l'OMS, i director de la Càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic. La sessió va arrencar amb la conferència de Cristina Lasmarías, infermera i directora adjunta de la Càtedra. Va parlar en profunditat de com impacta la PDA i quins són els quatre elements clau per al seu èxit: suport institucional, el concepte, la formació i la implicació de la ciutadania. La formació consisteix en dotar de cursos, sessions, píndoles, etc. als professionals adequats per dur a terme les decisions anticipades; però, qui és aquest perfil? Aquí hi ha debat perquè hi ha qui opta per les infermeres, altres pels treballadors socials o psicòlegs, i entre la falta de consens sorgeix la figura del 'facilitador'. Sigui qui sigui, ha de ser un professional amb habilitats comunicatives efectives i afectives i partidari del diàleg amb el pacient i el canvi cultural cap a una presa de decisions compartides. Lasmarías va finalitzar la seva ponència amb una reflexió: pensem què i com ens agradaria que ens preguntessin sobre les decisions anticipades a nosaltres, professionals de la salut, i posem-nos en la posició del pacient.

La sessió va seguir amb la intervenció de Josep París, director de desenvolupament corporatiu de Serveis Funeraris de Barcelona - Mémora, per donar a conèixer els projectes que porta a terme Mémora en l'àmbit de la salut. Des d'una infermera gestora en procés final de vida, fins l’ 'Espai de paraula' sobre el dol perinatal dirigit a pares i professionals, passant pel projecte d'artteràpia, musicoteràpia, investigació en mort sobtada en esportistes i un llarg etcètera. Paris va aprofitar la intervenció per presentar la recentment creada Fundació Mémora, que preveu agrupar totes les accions de responsabilitat social que desenvolupa aquesta companyia de serveis funeraris. Per projectes d'aquest tipus s'entén el seu actual eslògan "molt més que un servei funerari".

La tercera part de la jornada va consistir en una taula rodona que va recollir diferents experiències d'èxit de PDA a Espanya i va estar formada per Emma Costes, responsable dels Equips d'Atenció Residencial (EAR) del Vallès (MUTUAM), Iñaki Saralegui, del servei de Medicina Intensiva i membre del comitè d'Ètica assistencial de l'Hospital Universitario Araba, i Helena García, psicòloga del servei de Nefrologia de l'Hospital Universitario La Paz de Madrid. Tres perfils professionals diferents i tres escenaris d'actuació diferents així que la diversitat va estar servida. Els EAR són un dispositiu sanitari per donar suport a l'equip de referència de la residència i se centren especialment en els interns que requereixen una atenció pal·liativa. Precisament entre aquestes persones cal tenir en compte qüestions com: què espera dels professionals que l'atenen, com vol ser atès i per qui.

Saralegui va entrar al detall de tot el que cal tenir present per preparar una planificació de decisions anticipades. No es tracta de quantitat, es tracta de qualitat i per aconseguir-ho és imprescindible conversar amb el pacient, conèixer les seves preferències i temors, saber on vol ser atès, si vol ser donant, qui decideix en cas que ell no pugui ... en definitiva, es tracta de seure i fer una sèrie de preguntes que facin reflexionar sobre el final de vida. I després de moltes enquestes, "ens convertim en escoltadors d'històries".

García va defensar aquesta mateixa línia d'actuació i ha insistit en la importància de preguntar i parlar amb el pacient. Per plantejar un PDA és fonamental conèixer els valors del malalt, saber quines coses són importants, si és coneixedor del seu estat i de la gravetat ... Totes aquestes qüestions provoquen un clic emocional en la persona i justament és això el que fa pensar en el final de vida i, per tant, permet abordar les decisions anticipades.

L'última part de la jornada es va centrar en un debat i un extens torn de preguntes i respostes dels assistents cap als participants de la taula rodona i a Gómez-Batiste. Les conclusions van ser clares: la PDA interessa, falta molta formació i manca una reflexió per part dels propis professionals: com he de demanar al meu pacient que es faci aquest tipus de preguntes sobre el final de vida si ni tan sols me les he plantejat jo mateix? Exacte, el tabú a la mort.