Àrea Professional

Univers Mémora: La mort com a part de la vida

La mort no té per què ser sempre traumàtica. De fet, hi ha finals feliços. ¿Potser hi ha una satisfacció més gran que una existència ben espremuda? No és fàcil. La construcció social ens fa témer el final, i aquest és el principal handicap per portar a terme una vida plena. És inevitable, tots morirem; a partir d’aquí, com deia Stanley Kubrick: “S’han d’acceptar els reptes de la vida entre els límits de la mort, la nostra existència com a espècie pot tenir significat genuí i realització. Sense importar com de vasta sigui la foscor, hem de proveir la nostra pròpia llum”.

En aquest monogràfic, María Die Trill ens ha explicat l’estreta relació entre vida i mort, i la psicoteràpia com a mitjà per ajudar a afrontar els nostres temors. A més, hem parlat amb Manuel Olivares, que ha ressaltat la importància d’una altra dicotomia, la de l’àmbit sanitari i el social, i com aquestes atencions no s’han d’excloure: curar no és sempre l’objectiu en un hospital, també ho és cuidar. Una vida feliç es pot veure completada per un final altruista, com ens han ensenyat des del Taller de Donació del cos, teixits i òrgans; i també per un merescut homenatge, com són les cerimònies laiques, que no deixen de créixer i permeten que el comiat sigui personalitzat celebrant l’existència del difunt. Som éssers afortunats als quals l’atzar ens ha recompensat amb la vida; tenim caducitat, però depèn de nosaltres anar-nos-en amb un bon sabor de boca.

Fitxers adjunts: