Àrea Professional

Percepcions d'estudiants i metges sobre la mort digne

La mort és la cessació definitiva de la vida al cos. Els avenços tècnic-científics de la medicina van aconseguir posposar-la. L'objectiu del present estudi va ser conèixer la percepció d'estudiants i professionals de la medicina pel que fa a la mort digna. Es van registrar les diferències entre els grups i els seus correlats amb variables demogràfiques. Van participar 398 persones dividides equitativament entre estudiants i metges de la ciutat de Porto Velho (RO). Del total, 57,8% eren de gènere masculí, amb edat mitjana de 34,5 anys. Aquests van respondre la EPMD (Escala de Percepció de Mort Digna) i preguntes demogràfiques. Els resultats van indicar que els metges prefereixen morir a l'hospital (74%) i els estudiants a casa (74%); aquests van presentar una mitjana major en la EPMD (M = 5,6; DP = 0,6). Tot i les limitacions, aquest estudi proposa pensar pràctiques futures inherents a la concepció de mort digna de part dels professionals de la salut, col·laborant en la relació metge-pacient.

Resultats i consideracions finals
L'objectiu de l'estudi va ser conèixer els correlats demogràfics de la percepció de la mort digna, considerant professionals i estudiants de medicina. Davant els resultats, confiem que aquest objectiu hagi estat assolit. No obstant això, com en tota iniciativa científica, l'estudi no està exempt de limitacions. Tot i així, aquests factors no comprometen les troballes de la investigació, i els seus resultats tenen almenys un valor heurístic, possibilitant conèixer la forma en què persones compromeses amb la promoció de la salut "reaccionen" davant la mort, i principalment com conceben la mort digna.

A partir dels resultats, es va comprovar que la majoria dels metges, prop del 75%, prefereix morir a l'hospital, pràcticament la mateixa proporció d'estudiants que opten per morir a casa. El contacte amb la mort durant l'exercici professional potser justifiqui aquesta diferència, atès que la mort pot haver-se naturalitzat, és a dir, haver passat a ser una cosa quotidiana tractat tècnicament, el que caracteritza el "curtimiento" emocional dels professionals.

Cal investigar en quina mesura l'elecció del lloc on es vol morir pot ser explicat per tendències individualistes i col·lectivistes, sobretot considerant les seves dimensions horitzontal i vertical. Potser "no ser una càrrega per als altres" sigui un pensament típic d'individualistes verticals, enfocats a l'èxit, al triomf a la vida, a diferència de l'elecció del lloc al costat de la família, que representa una elecció més típica per col·lectivistes horitzontals, que prioritzen les relacions familiars.

Autors: Inês Motta de Morais, Rui Nunes, Thiago Cavalcanti, Ana Karla Silva Soares, Valdiney V. Gouveia
Rev. Bioét. vol.24 no.1 Brasília Jan./Apr. 2016
http://dx.doi.org/10.1590/1983-80422016241112       
Revista Bioética On-line version ISSN 1983-8034
Universidade Federal da Paraíba, João Pessoa/PB, Brasil.

Fitxers adjunts: