Àrea Professional

Pedagogia de la mort. Les cançons com recurs didàctic

Tot i la innegable relació que existeix per a l'ésser humà entre la mort i la vida, encara no hem aconseguit donar-li un tracte pedagògic al tema de la mort en els diferents contextos educatius en els que treballem. El fet de morir com a temàtica pedagògica pot i ha d'ajudar en l'obligació que tots i cada un de nosaltres tenim de ser persones diàriament. Aquest article pretén reflexionar sobre la visió que es trasllada de la mort en les cançons per al seu possible ús com a eina didàctica. La utilització de l'anàlisi de contingut com a metodologia ha permès percebre la influència religiosa que tenim en la visió de la mort, la nostra condició d'éssers mortals i l'acceptació de la mateixa com a fet inevitable. En aquesta dinàmica, volem proposar l'ús de les cançons com a recurs pedagògic per treballar la temàtica de la mort. La música trasllada i crea cultura, i és un potent emissor d'idees culturals que, usades correctament, poden ser un gran element pedagògic d'anàlisi de situacions i reflexió sobre les lletres i les vivències i idees que aquestes transmeten, ajudant a elaborar, sense coercions ni visions imposades, un autèntic posicionament humà davant aquesta realitat. Finalment, en les conclusions tractem de reflexionar sobre la importància d'introduir la Pedagogia de la Mort en l'educació, així com de les possibilitats de les cançons com a recurs pedagògic (Resum).

Conclusió:

Amb la nostra investigació hem pretès donar suport a la introducció de la pedagogia de la mort a tot tipus de contextos educatius, com una disciplina essencial i necessària per a la nostra evolució i desenvolupament personal. La mort és una realitat que està present en tot el que ens envolta com l'art, la televisió, el cinema, les vivències personals, les converses o les cançons com en el nostre objecte d'estudi. Partint d'aquesta idea, sembla més complex deixar en l'aire aquest tema des del punt de vista educatiu que treballar-lo.

Per això, des de la perspectiva pedagògica, hem d'evitar que la mort caigui en l'oblit, perquè tot i que tothom sap que morirà, sembla que parlem d'una realitat que afecta a altres però no a nosaltres. En la nostra opinió, les Ciències de l'Educació també d'abordar aquesta pregunta existencial sobre el tema de la mort, aportant els seus coneixements, instruments i possibilitats amb el propòsit d'ensenyar als educands que algun dia la nostra vida corporal arribarà a la seva fi, de manera que igual que els hem ajudat a aprendre l'art de viure (Esteve, 2010), també hem de formar-los per aquest comiat de la vida, per a l'art de morir.

Aquesta tasca pot realitzar-se a partir de programes d'orientació educativa entorn a l'acte de morir, ja que el nostre propòsit com a professionals de l'educació no ha de ser altre que el d'intentar millorar la realitat de l'ésser humà. En aquests programes, els actes educatius que desenvoluparem hauran d'estar allunyats de visions autoritàries, coercitives o imposades, centrant-se aquests en els sentiments, davant d'un fet ineludible que haurem d'afrontar tard o d'hora per la nostra condició d'éssers vius.

Per aquesta raó, hem proposat com a recursos educatius les lletres de les cançons, ja que com a element cultural, traslladen la visió que sobre la mort existeix a la nostra societat de manera implícita; ia més, ens la comunica en forma de missatges carregats d'emocions. Són autèntics vehicles educatius que arriben a influir en les formes de pensar, sentir i actuar de la societat, afavorint la creació de situacions d'aprenentatge i la comprensió sobre la nostra finitud com a éssers vius a partir del debat i la reflexió (Pérez, 2012). Aquestes ens serveixen com a material didàctic auxiliar o complementari per treballar a l'aula; com un mitjà d'anàlisi crítica, reflexió i debat sobre la realitat de la nostra finitud; i com un element potenciador de la creativitat i de l'expressió de la pròpia visió de l'ésser humà sobre la mort.

D'aquesta manera les cançons "poden ser una via d'autoanàlisi, d'expressió, de reivindicació, de crítica i de reinterpretació del discurs dominant que no ha de ser desaprofitada" (Vera, 2000: 82). Així, amb les cançons com a eina didàctica, podrem facilitar espais sense condicionaments on els educands puguin desenvolupar les seves idees i compartir-les amb la finalitat d'aconseguir una millor realitat i comprensió sobre aquest àmbit educatiu (Ruiz Román, 2005).

Opinem que si no treballem sobre aquesta idea, en el nostre cas amb les cançons, correm el perill de caure en la rutina del dia a dia com si fóssim eterns i és així com realment perdem, de manera inconscient, la pròpia vida. Com sosté Krishnamurti (1995: 15), "viure cada dia morint és estar en veritable contacte amb la vida", fent-cal entendre que és l'existència de la mort, el que dóna més valor a la vida i als actes que fem durant la mateixa. Com exposava en la seva novel·la Mitch Albom (2000: 103), "quan aprens a morir, aprens a viure", estant així més compromesos amb les nostres decisions i més responsabilitzats amb els nostres actes.

Autors: Ernesto Colomo Magaña, José Manuel de Oña Cots. Universidad de Málaga
REICE. Revista Iberoamericana sobre Calidad, Eficacia y Cambio en Educación, 12(3), 109-121
https://revistas.uam.es/index.php/reice/article/view/2851

Fitxers adjunts: