Àrea Professional

L'acceptació de la mort en la religió de l'islam

S'estima que hi ha 1.322 milions de musulmans al món, dels quals aproximadament un terç viu en països on l’islam no és majoritari. L’Associació Unesco per al Diàleg Interreligiós (Audir) ofereix una guia sobre celebracions funeràries religioses, en la qual ha participat la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya (UCIDE), el Centre Islàmic Camí de la Pau i la Federació dels Dahiras Muridiya d’Espanya i la Federació Bidayatul Xitma de Catalunya. És important destacar que l’islam condiciona la salvació als fets de cada individu, realitzats al llarg de la seva vida mundana, és a dir, la suma del bé i del mal és determinant.

Preparació. Quan arriba la mort, la religió musulmana considera que l’ànima abandona el cos. Llavors, al mort se li tanquen les parpelles, se li recol·loca la mandíbula i es cobreix el cadàver. Al mateix temps que s’inicien les gestions per certificar la mort i es concedeix el permís d’inhumació, s’aplica el ritual islàmic: consisteix en un bany (Gusul), en la preparació del cos (Takfin), en les honres fúnebres i en l’enterrament. Per realitzar el rentat, una persona del mateix sexe ho fa amb les mans enguantades. Es cobreix el cadàver amb una tela i se’l desposseeix de les seves robes. Es dutxa el cos, primer per la dreta i després per l’esquerra, prement l’estómac per provocar l’expulsió dels excrements retinguts. El mort és assecat amb una tovallola neta, se’l pentina i se’l perfuma. Pel que fa a l’amortallament, aquest difereix entre l’home i la dona. L’home és cobert per tres sudaris, que s’ajustaran al cos amb trossos de tela en forma de fils perfumats. Mentre que la dona vesteix faldilla, camisa llarga, vel i dos mocadors.

Pregària. El ritual funerari pot realitzar-se en una mesquita, en un saló, o bé a l’espai del cementiri dedicat a l’oració funerària. Se situa el cos en direcció cap a la Meca i l’imam, o qui oficiï, es col·loca a un costat del fèretre: si és home, a l’altura del cap del difunt; si és dona, a l’altura de la cintura. Els familiars i amics aniran darrere de l’imam en fileres i drets. Llavors, s’inicien les oracions: takbir inicial per la fâtiha; takbir segon per la salutació a Abraham; takbirtercer per la súplica pel mort i takbir quart per a qui es vulgui. La cerimònia acaba amb un taslim de salutació amb el qual es tanca l’ofici, el qual, és important precisar que no és un takbir més.

Enterrament. En la religió musulmana, la tomba té com a objectiu protegir el fèretre de tota agressió externa, fins que sigui absorbit per la terra mateix. Per a l’islam, el sòl és l’hàbitat natural dels difunts, raó per la qual es completa el cicle vital de l’home. En un enterrament, el cos és retirat del taüt abans de ser dipositat a dins la tomba. Dues persones baixaran a la fenedura, i col·locaran el cos amb el cap inclinat cap a la dreta mirant a la Meca. Posteriorment, deixaran anar els nusos de les cintes que lligaven els sudaris i es tapa el cos amb pedres o totxos. Per últim, es tira terra fins que sobresurt un pam sobre el nivell de la terra. Durant l’enterrament s’ha d’evitar tota manifestació exagerada de dol, però sí que es dona el condol, que suposa una forma de mostrar solidaritat amb els familiars del difunt i consolar-los. Així mateix, els familiars realitzen elaboracions culinàries per a les persones que acudeixen a expressar el seu dolor.