Àrea Professional

L’acceptació de la mort en la religió budista

Son molts els famosos que s’han rendit al poder del budisme: Leonard Cohen va arribar a dir que “la meditació zen va anar endolcint el meu dia a dia fins a límits insospitats. De sobte, la vida tenia sentit per si mateixa”. A més de la filosofia, a Occident han aconseguit calar les seves festivitats, sent el febrer el mes que se celebra el Losar, la festivitat que dona la benvinguda a l’any nou segons països com el Tíbet, Nepal i Bhutan. L’Associació Unesco para el Diàleg Interreligiós (Audir) ofereix una guia sobre celebracions funeràries religioses, en la qual ha participat la Federació de Comunitats Budistes d’Espanya.

En el corrent Vajrayana, el lama és la persona que té el criteri per guiar com serà la celebració. Es recomana que hi hagi poca gent i que vetllin el cadàver en una habitació contigua a la d’on s’ha de practicar la meditació aquells que la dominin, mentre els que no hauran de mantenir una actitud el més serena possible. Durant l’oració s’han de mantenir tres aspectes: l’aspiració (el desig que tots puguin arribar a alliberar-se del patiment); el record (la rememoració d’accions i paraules boniques del finat), i la dedicació (reivindicar una actitud positiva cap a la vida). La celebració està acompanyada d’oracions i pregàries relacionades amb alguna deïtat com Amitabha. La vetlla és clau per ajudar el difunt a saber que ha mort i facilitar unes condicions favorables per a la següent reencarnació. 

En el budisme zen se succeeixen diferents cerimònies des que passa la mort: de cos present, abans de la incineració, de comiat, per a la col·locació de les cendres, privada diària durant la primera setmana, privada setmanal durant els següents 49 dies, de comiat final als 49 dies, anual durant els set anys següents i, finalment, cada set anys.

La cerimònia més important és la de comiat: es prepara un altar amb una imatge del buda Shakyamuni o el buda Amitabha, amb tres classes d’ofrenes i un retrat del difunt al centre. Hi acudeixen familiars i convidats i es comença oferint encens. El monjo oficiant i els seus ajudants reciten oracions i ofereixen mèrits als mestres zen del passat. Es dona la paraula als assistents perquè expressin els seus sentiments i, al final, es recita el Sutra del Cor dedicant els mèrits al difunt, familiars i participants.

L'oració en el comiat

  • Amitabha: Fa referència al text que l’ofi ciant ha de recitar en un funeral recorrent als mantres curts com OM AMI DE UAH HRI / OM PEMA DHARI HUNG i la síl·laba arrel: HRI.
  • Els quatre pensaments incommensurables: És l’oració que han de fer durant el Shiné –calma mental– els que no coneixen l’Amitabha. La pregària comença així: “Puguin tots els éssers posseir la felicitat i les causes de la felicitat”. 
  • ‘Sutra’ o ‘daranis’: Són els textos sagrats recitats pels monjos. No se solen llegir, encara que cada ritu funerari pot variar.