Àrea Professional

Francesc Torralba: “Vivim de forma mecànica fins que el rellotge s’atura"

Viure en plena consciència és viure; viure sense ella és morir sense haver viscut. Saber que existim, qui som, la nostra responsabilitat i el paper que desenvolupem són claus per a un òptim pas pel món

La paraula consciència s’ha utilitzat recurrentment durant els últims anys. El fet de viure en consciència és possible per a tots els éssers humans, encara que no vol dir que es faci en totes les fases de la vida: només en moments, i a propòsit d’algunes circumstàncies. Però el cert és que podríem viure molt més conscients i, d’aquesta manera, qualsevol activitat la faríem doblement vius.

Partim del supòsit que el que genera que visquem amb més consciència és el pensament del límit de la mort. El fet que hi hagi un límit et desperta i t’activa a viure en plena consciència. Heràclit distingia entre els desperts i els adormits. ¿Què és el que et desperta de cop? Que la persona que estimes se’n vagi; pensar que te’n vas, que no hi podràs estar sempre. I així es dóna valor a la vida. El límit de la mort fa passar de viure de manera inconscient a conscient.

Aquest pensament suscita dos estats d’ànim: Sant Agustí considerava que al pensar en la mort ens entristim i per aquest motiu la rebutgem. Per una altra part, Kierkegaard deia que el pensament de la mort és un estímul per viure en plenitud el temps que se’t dóna. No tenim dret a desaprofitar cap segon, s’han de viure tots amb intensitat. D’aquesta qüestió, en sorgeix un nou debat: ¿què vol dir viure amb intensitat? ¿Què és viure en plena consciència? D’entrada, significa viure la vida no com una repetició mecànica, sinó com una aventura. Es viu mecànicament fins que el rellotge s’atura, i llavors un s’adona que no ha viscut.

Aquest article està escrit a partir d'una conferència del filòsof i teòleg Francesc Torralba, titulada 'Viure amb plena consciència'. Si vols llegir l'article complet, fes click a l'arxiu adjunt inferior. 

Fitxers adjunts: