Àrea Professional

Compromís infermer en el final de vida

Tenir el Congrés Internacional de Infermeria a Barcelona és una magnífica oportunitat i una gran experiència. Des de Mémora portem temps posant en relleu la tasca de la infermera i, especialment, quan es tracta de l’atenció en el procés final de vida des del punt de vista professional. Així doncs, ens vam atrevir a organitzat un simposi dins el marc del #ICN2017 titulat “Compromiso enfermero en el final de la vida”. El resultat: auditori ple amb una assistència de més de 350 infermeres. 

Per una banda, la infermera és receptora d’emocions, pensaments i crisis que es generen a l’acompanyar, ajudar i cuidar a les persones al final de vida. Per l’altre, és una generadora d’ajuda, reflexió i educació social i professional. 

La inauguració va anar a càrrec de Joan Berenguer, director de la Fundació Mémora i de la Dra. Pilar Fernández, directora de la Escuela de Ciencias de la Salud.

Josep París, infermer especialista en infermeria geriàtrica i director de Desenvolupament Corporatiu de Serveis Funeraris de Barcelona - Mémora, va liderar la primera conferència sobre “Els costos personals de cuidar al final de la vida”. Quines necessitats tenen els professionals de la salut a l’estar a prop del patiment i la mort dia rere dia després d’haver tingut una relació assistencial? El repte d’ajudar, cuidar i curar als demés, depèn de la capacitat de mantenir-se sa i motivat en situacions difícils i sovint frustrants. Cal tenir present que aquest entorn comporta unes característiques que els afecten personal i professionalment. 

Aquesta és una necessitat que cada vegada reclama més atenció i precisament per aquest motiu és fonamental disposar d’espais de reflexió que permeten compartir coneixements i experiències. Però no només es tracta d’oferir un espai, és imprescindible dotar als professionals d’eines i recursos que els ajudin a millorar l’atenció a la persones que cuiden i atenen, i al mateix temps, gestionar les seves pròpies emocions. En aquesta línia, Mémora ofereix un programa de suport al dol dels professionals format per quatre eixos: un telèfon d’atenció psicològica especialitzada, 24 hores i anònim; una àrea restringida a la xarxa social Duelia; atenció individual o grups de dol i, per últim, un programa formatiu presencial i online sobre el dol dels professionals. 

Després de la conferència d’en Josep París, va arribar el torn d’obrir una taula de diàleg titulada “Dimensions de l’acompanyament infermer en el final de vida”, formada per Carme Beltrán, infermera gestora del procés final de la vida de l’Hospital Sant Pau; Xusa Serra, infermera especialitzada en l’acompanyament de processos de dol; i la Dra. Montserrat Edo, coordinadora docent i professora titular de l’Escola Universitària de Infermeria Gimbernat, i moderada per Marisa Pellitero, també infermera i gestora de desenvolupament de Serveis Funeraris de Barcelona - Mémora. 

L’objectiu de la taula va ser fer aflorar l’aportació fonamental de les infermeres en el final de vida, tant a les persones que atenen com a les seves famílies. Carme Beltrán va presentar el projecte “Infermera gestora en el procés final de vida” que du a terme a l’Hospital de Sant Pau i va assegurar que “l’acompanyament infermer a les famílies que estan a punt de perdre un familiar i a les famílies de les persones que moren de forma inesperada és imprescindible per l’elaboració del dol”. Per la seva banda, Xusa Serra va destacar “la necessitat dels nenes de participar en el comiat del seu familiar i evitar que se sentin desplaçats d’aquest procés de dol perquè els provoca soledat, por i desconfiança”. Per finalitzar, Montserrat Edo va emfatitzar que “l’àmbit docent és clau per proporcionar la formació específica als estudiants de Infermeria en l’acompanyament a final de la vida dels seus pacients i familiars. Edo va concloure amb una frase que segur que tots els assistents van estar d’acord :“el primer pacient mort sempre es recorda”

Tal com s’està repetint en les últimes jornades professionals de salut a les que hem assistit, es reclama la necessitat de formació ja que actualment manca un pilar tan important com és la docència per tal de ser capaces de fer front a tots aquests escenaris amb èxit.